COMUNICAT DAVANT UN MOMENT CRÍTIC DEL SECTOR DEL TRANSPORT SANITARI A CATALUNYA

COMUNICAT DAVANT UN MOMENT CRÍTIC DEL SECTOR DEL TRANSPORT SANITARI A CATALUNYA

 

 

En la vida de cada persona i en el transcurs de la història hi han molts moments crítics. Moltes vegades en els nostres camins hem de prendre decisions. Tant se val si les volem prendre o no, perquè si no ho fem, aquestes decisions ens les imposen d’altres.

El pròxim 13 de Juny estaria prevista una reunió de CatSalut per formalitzar els augments en les tarifes del transport sanitari en els pròxims anys. Previsiblement, el 14 de Juny es reuneixen els sindicats de la Mesa de Negociació del Conveni del Transport Sanitari per valorar el darrer ultimàtum de la patronal del sector (A.C.E.A.). Poden ser aquestes dates moments crítics?

Des de la Secció del Transport Sanitari i del Sindicat d’Oficis Varis de Manresa (CNT) entenem que si. Les dos pròximes setmanes seran un punt d’inflexió en el que respecta a les condicions laborals i de servei del sector del Transport Sanitari en el territori català. Si no prenem decisions, altres ho faran per nosaltres.

 

Procés negociador del Conveni Col·lectiu del Sector

 

Fa temps que les condicions del sector no es modifiquen a Catalunya. Fins fa ben poc, ni s’adequava el salari de la plantilla al cost de la vida, qüestió que ens feia perdre diners. El conveni està caduc, però conserva la seva vigència fins que sigui substituït per un altre de nou, gràcies a una intel·ligent clàusula de ultra- activitat.

Com en la política professional, aparentment res es mou, però sota la superfície del nostre dia a dia, es porten a cap negociacions “secretes”, on es prenen aquelles decisions de les que el comú dels mortals no en formem part. En el sindicalisme professional es donen els mateixos processos; el Conveni Col·lectiu del Sector Sanitari de Catalunya porta negociant-se molt de temps i tan sols la bona voluntat d’algun sindicalista ha fet possible que aquesta surti a la llum.

Els únics interessats en que aquesta negociació estigués oculta són la Patronal i dels que vulguin treure suc del procés, o de vendre el acord com un triomf. Almenys això ha semblat en un primer moment, quan treballadors de tota Catalunya es concentraren  en el mes de desembre de 2018 en la plaça Sant Jaume i davant del hotel on es portaren a terme les negociacions del Conveni. Les primeres reaccions foren de rebuig davant una mobilització que no controlaven.

Vista la força d’aquesta, l’incapacitat de controlar-la i que moltes persones que formaven part dels sindicats de la Mesa de Negociació estaven també en el col·lectiu Tècnics en Lluita, la estratègia va canviar de rumb i la informació començà a fluir. Com és lògic, aquest canvi de rumb va molestar i assustar a la Patronal, que es va aixecar de cada negociació en la que aquest col·lectiu feia acte de presència.

Aquesta col·laboració i fluïdesa de la informació sembla que ha deixat d’existir. Les reunions de la Mesa del Conveni s’han portat a cap sense la sorollosa presència de treballadors del sector. Com era lògic d’esperar, la Patronal ACEA no s’ha mogut en la seva postura de no negociar millores en el conveni i només ha plantejat augments de salari que aniran a càrrec del augment de les tarifes dels serveis prestats a la administració.

 

 

 

 

 

Les eleccions sindicals

 

A meitat de la negociació del nou conveni col·lectiu arriben les Eleccions Sindicals.

Sabem que no canviarem amb un simple comunicat la manera de pensar dels soferts votants d’aquests comicis però tenim de senyalar, un cop més, el principal inconvenient que plantegen: la falta de participació en la presa de decisions i de responsabilitat en l’aplicació de les mateixes.

Les Eleccions Sindicals són les germanes pertites de les Eleccions Polítiques.

Depositant la nostre “confiança” en determinats candidats, deixem que totes les decisions sobre les nostres condicions de treball les prenguin ells. D’aquesta manera, el resto de la plantilla ens convertim en les seves forces de xoc per amenaçar la Patronal. Com en els exèrcits, no participem en la presa de decisions que ells prenen. Com en els exèrcits, no ens responsabilitzem de posar en pràctica aquestes decisions. Lamentablement, com en els exèrcits, paguem les conseqüències d’aquestes decisions.

Amb el pas del temps i la inacció, la plantilla es torna conservadora. En aquest moment la Patronal actúa i aplica retallades, acomiadaments, incompliment de condicions pactades…i el Comitè d’Empresa, escollit pels treballadors, no es mou, perquè els que sóm la seva força de xoc ja no volem lluitar. Precisament a ells, els hem encomanat aquesta tasca: Nosaltres us votem, per lo tant, vosaltres teniu que lluitar per lo nostre! És llavors quan es tanca el viciós cercle de les Eleccions Sindicals.

Dèiem que aquestes eleccions ens agafen en un moment crític, amb el Conveni bloquejat, la Patronal envalentonada per la falta d’acció de la plantilla i els sindicats que es presenten tractant de fer campanya amb l’únic objectiu de tombar l’adversari. Mai és el moment pel repart de poder i diner entre sindicats, però aquest menys.

 

Bloqueig definitiu del Conveni?

 

No ens hem de desesperar. Un vaixell encallat sempre es pot desencallar. És possible que s’hagi de sumar esforços per treure’l de les roques, inclús que haguem de treure aigua i tapar la vía d’aigua, però sempre podrem posar-lo de nou a navegar. Per suposat, inclús si un vaixell s’enfonsa, si seguim tenint la necessitat de navegar, tindrem que seguir construint vaixells.

Aquest comunicat, aparentment pessimista, tracte d’ajudar a aconseguir tot el contrari. Que ens trobem davant d’un moment crític no vol dir que en cas de no reaccionar, al dia següent s’acabi tot i ja no podem modificar la nostre situació. Res d’això. La Plantilla del Servei de Transport Sanitari de Catalunya sóm quins fem realitat aquesta part de                   l’ assistència sanitària a la població del territori. Sóm nosaltres quins fem guanyar diners a la empresa i prestigi als polítics de la Generalitat. Per tant, el mànec de la paella està en les nostres mans.

Encara que amb un efecte un tant contradictori, els treballadors del Transport Sanitari hem aconseguit que CatSalut augmenti les tarifes que pagarà a les empreses concessionàries del servei, que repercutiran en un augment del salari per a nosaltres i augment de beneficis per les empreses. Diem que l’efecte és contradictori perquè l’augment de tarifes les paguem de les nostres pròpies butxaques.

Però també hi han coses bones en aquesta decisió del CatSalut. La primera és que el augment de tarifes, amb els pressupostos catalans congelats, no suposarà un augment en els impostos, sinó que correrà a càrrec dels pressupostos actuals, i si tenim sort, en la rebaixa de salari d’uns quants paràsits. La segona, demostra que el Govern i CatSalut ham mentit, ja que deien que no podien prendre mesures que suposessin un cost addicional del servei i per tant, totes les vegades següents que s’escudin en aquesta excusa, podrem dir-los a la cara ( altre cop ) que menteixen més que parlen ( com tots els polítics ). La tercera, s’ha demostrat que amb una mica de pressió de la plantilla, a la patronal i al Govern els entra una mica de por i cedeixen. Endevineu què podria passar si apliquéssim molta pressió?

La part negativa és que els polítics menteixen i on digueren digo, poden dir Diego. La prova d’això és que als companys del SEM S.A. els prometeren un augment de salari i alhora de posar-ho en pràctica el Govern ha canviat d’opinió.

En aquest moment crític, per a la Patronal totes les millores reclamades per la Plantilla han de quedar a la espera de les millores econòmiques globals. No tenim una bola de vidre, però molts de vosaltres ja haureu sentit parlar de que s’aproximen mals temps. El Govern del PSOE ja ha deixat clar que no retiraran les últimes reformes laborals i que hem d’adaptar la legislació laboral a les actuals relacions empreses- treballadors- patronal. Pensem que és una clara declaració de guerra. Pensem que 2020 serà un moment propici per a negociar millores laborals en el nostre conveni?

No hi ha coses definitives. Tot canvia a cada moment. Que canviï per apropar-se als nostres interessos és responsabilitzat nostre.

 

Conclusions

 

En forma de llista perquè les nostres postures quedin clares:

 

  • Encara que pugui semblar llunyà, la desprivatització del sector al complet és una possibilitat de millora completament realitzable Els dos majors obstacles, que són la possible indemnització a les empreses i les dificultats de conversió de la Plantilla a treballadors de la Generalitat, són fàcilment solucionables. Ha quedat demostrat amb l’acord del Govern d’ ”absorbir” les escoles privades que no puguin assumir la seva obertura, passant el professorat a formar part del personal de la Generalitat. No valorem el sentit, repercussió i perjudicis del decret, però està clar que quan volen fer algo, ho fan. Des de la Secció del Transport Sanitari del Sindicat d’Oficis Varis de Manresa entenem que es pot i s’ha d’anar cap a la desprivatització total del sector perquè millorarà les condicions de la Plantilla i facilita el control per a la millora del servei.

 

 

  • La lluita en dos fronts, negociació del nou Conveni Col·lectiu per al Sector i per la desprivatització del mateix són compatibles. Tant la Patronal com la Generalitat són responsables de les condicions de treball i del servei, per tant, la pressió ha de ser conjunta cap ambdós objectius. Deixem que entre els dos resolguin les seves “diferències” mentres els hi compliquem la vida. Segur que el resultat ens afavoreix.

 

 

  • Ens posicionem, un cop més, en contra de les eleccions sindicals per ser un mecanisme per a mantenir la Pau Social, tan desitjada per Govern i Patronal i que tants mal de caps ens costa a la Plantilla. Deixar que d’altres prenguin les decisions per nosaltres no és bona idea. En aquest moment crític, en la que és necessària la tant aclamada altres vegades Unitat Sindical i de la Plantilla, el que toca és estar junts i lluitar, no esbarallar-se pel poder.

 

 

  • No volem tirar la pedra per amagar la mà. El que diem ha d’anar en concordança amb el que fem. Per la nostre part, oferim el nostre local per a mantenir una reunió entre tots els sindicats, individualitats i col·lectius que pensin que toca moure’s i lluitar. Recordem que des de fa temps portem a cap una campanya de visibilització de la situació en el sector sanitari, que mantindrem en cas de que no sigui viable la trobada i a la que animem a secundar a tota la Plantilla.

 

 

Contactes:

 

sov@manresa.cnt.es

transportsanitari@manresa.cnt.es

 

 

A Manresa, 2 de Juny del 2019

 

 

 

Secció del Transport Sanitari del

 

Sindicat d’Oficis Varis de la CNT de Manresa

Deixa un comentari